2. “DEBAT”
Hem fet una debat amb tots els de l’aula sobre el cas plantejat. Aquest debat s’ha dividit en dos.
Per una banda, contestant a l’apartat de la carpeta A: on valorar si els jocs que podem trobar al següent bloc http://interculticgames.blogspot.com/ :
Fomenten la intolerancia?
Són racistes?
· a les respostes s’havia de tenir en compte els arguments d’en Joel, de la Berta i dels pares de la noia.
· No s’havia de valorar la conveniencia pedagógica sinó la naturalesa del material.

Per altra banda, contestant en l’apartat de la carpeta B: on valorar :
Rapassar l’actuació dels 2 professors i dir qui actua amb una orientació més intercultural. Tingueu en compte ara si, la conveniencia pedagógica i els arguments de cada part pensant en les repercussions que ha tingut el cas.

Aquest debat ha aportat una reflexió prèvia de forma conjunta entre tots els de l’aula. Entre tots em construït una forma de analitzar i de pensar sobre el cas. A l’hora de fer la PAC1, el debat a servit com a base per poder-la ampliar, ajudant per tant a tenir més seguretat perquè partim de un coneixement compartit i al seu torn, en més capacitat crítica alhora de respondre a les preguntes.

Es pot dir que em arribat a un consens:
Tots trobem que els videojocs, del bloc indicat anteriorment, en la seva naturalesa com a jocs eren racistes i fomentaven la intolerància.

Tots vam coincidir en que el professor que mostrava una orientació més intercultural, tenint en compte la conveniència pedagògica, era en Joel.

El context, ens ha semblat primordial tenir-lo en compte. El que per un lloc pot ser vàlid per un altra considerem que no.

El treball del mediador considerem que és la clau de l’èxit o del fracàs de aquesta pràctica.

A l’hora de elaborar la PAC , després d’haver llegit l’article a analitzar, he canviat d’opinió en quan a la segona pregunta plantejada en el debat:
No veig tant clar que la posició del Joel sigui més intercultural advocant als conceptes “llibertat i igualtat”introduïts pel autor de l’article mencionat:
La meva reflexió ha estat que el Joel, respresenta més llibertat d’expressió, perquè decideix tirar de forma unilateral una activitat. En canvi la Berta, no, es partidària (o així sembla) de fer una activitat de forma comunitaria, és a dir, amb menys llibertat individual. L’èxit del programa o activitat d’educació de valors dependrà del grau de compromís d’en Joel i també de les possibles conseqüències a mig i llarg termini que puguin esdevenir en el centre escolar, sent nefastes en el nostre cas, ja que s’acaba amb una amenaça d’acudir a inspecció sinó es retirà el blog del treball de la classe de 4tA.
Tot i que és evident que la Berta, i estem d’acord, en que no fa res per posar en marxa cap tipus d’activitat sobre valors, suposant que sembla que necessita un estímul extern per activar-se . Però. Si partim de que li agrada fer les coses de forma comunitaria, això pot voler dir que advoca per una major igualtat. Podriem pensar que si va trucar als pares de la nena magrebí (amb el que jo hi puc o no estar d’acord) podria ser perquè volia donar una oportunitat de donar veu i vot?. Potser amb aquesta actitud vol tenir en compte el context i vol defensar diferents posicions? Per què no pot ser així?
Si fos així, llavors podríem parlar de que defensa la igualtat més que la llibertat. Si aposta per una major igualtat de oportunitat en el sentit de treballar continguts de una forma solidària no podem parlar que la Berta actua amb una orientació més intercultural que el Joel? Jo diria que sí.


Reflexions sobre el concepte clau de la assignatura:
Interculturalitat: per una banda tenir clar que la interculturalitat no és aliena als processos de aculturació (mòdul 1, punt 4.4, pàg 44)
Es un nou paradigma sobre la convivència entre diferents cultures o viure en multiculturalitat. La interculturalitat s’ha d’inscriure en la revalorització del relativisme cultural, revaloritzant a l’altra, apostant per la dignitat i igualtat de totes les cultures sense valorar-les etnocènctricament! (Mòdul 1, pàg.44).
És un tema que fareix moltes susceptibilitatat i per tant a l’escola s’en ha de parlar per ajudar a aocnseguir-la. Hem de lluitar contra certs prejudicis formats en el imaginari col.lectiu perquè viure en un món multicultural suposa un canvi al que fins ara estavem acostumats i per tant cal una adaptació a la nova realitat. Hem d’aprendre a tenir empatia, tolerància i respecte als altres que no són iguals. Però per a poder instruir als nens, s’ha de començar per un mateix, sinó difícilment es podrà fer un ensenyament-aprenentatge significatiu de tolerància.
La interculturalitat no és pot treballar amb una actuació puntual, cal treballar-la de forma transversal, continua i compartida, ja que una activitat sorgida com un bolet, pot ajudar a refelxionar en un moment donat, inclòs pot quedar en el cap d’aquells qui estan predisposats a tenir una mentalitat més oberta, però dubto molt que sigui una forma de poder aconseguir una “cultura del nou paradigma de la inerculturalitat”.
Ara, per ara, aconseguir una negociació i la renuncia al poder i la igualtat de drets, segons Teresa San Roman, és l’ideal utòpic de la relació intercultural.

· Cultura i identitat: des de una basant contructivista, aquests dos conceptes els podem definir segons trobem al modil l 1, punt 4.5, pàg. 47, de la següent manera: “ La cultura i la identitat es construeixen socialment i estan contínuament en moviment i en reconstrucció. Segons aquesta visió constructivista les identitats culturals no són fets donats sinó produïts. Cruïlla de cultures amb la formació de noves identitats barrejades”